Magrada mirar-te als ulls quan em somrius i em dius que no tens pressa, les nits dins les quals per fi podem estar junts. Els pares diuen que som massa joves, i nosaltres, conscients de tot el que som, ens veiem obligats a acceptar-ho. No és tristesa el que puc veure als teus ulls cada vegada que dels meus llavis ixes paraules d'inseguretat, que donen pas a una llarga reflexió. Potser aquesta vegada els pares sí tinguen raó.
Per sort o per desgràcia encara no hem tingut l'oportunitat de gaudir plenament de la vida i de la sensació de recòrrer el món lliurement, però cada nit als meus somnis la vitalitat es presenta en forma de pensona per animar-me a disfrutar-la. Eixa persona eres tu.
Tenim por del futur, però no de la vida. És curiosa la manera com passa el temps. Fa apenes setze i dèsset anys que hi estem ací i han passat ràpic davant els nostres ulls, i ara, precisament ara, quan em trobe front a tu mirante als ulls, el temps sembla que s'ature per donar via lliure als sentiments i allunyar la raó per uns instants.
Després, per fi puc aconseguir desintoxicar-me d'aquesta intimidant mirada que m'atrapa i m'obsesiona i torne a ser jo. Ara sí, ara tinc la certesa què és felicitat el que veig als teus ulls.
A la fi som lliures, amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario